Què escriu cada generador d’IA als teus fitxers
Credencials de contingut, blocs XMP, fragments de text PNG, etiquetes ID3: cada eina d’IA deixa un rastre diferent. Tria un generador per veure què incorpora i comprova el teu propi fitxer directament a la pàgina.
Tria el teu generador
Cada pàgina mostra el contenidor que el generador utilitza normalment, què sobreviu a l’edició i un verificador en directe per al teu propi fitxer.
Generadors d’imatges
Generadors de vídeo
Generadors d’àudio
Per generador, no de manera genèrica
Stable Diffusion amaga les indicacions en un fragment de text PNG, Sora signa un manifest C2PA i Suno escriu etiquetes ID3. Problemes diferents, pàgines diferents.
Comprova el teu propi fitxer
Cada pàgina inclou un lector. El teu fitxer s’analitza al navegador i no surt mai del teu dispositiu.
Claredat sobre les limitacions
Les marques d’aigua invisibles, com SynthID, no són metadades. Eliminar les etiquetes no les elimina, i ho indiquem a cada pàgina on s’aplica.
Enllaços a l’eina adequada
Les imatges, els vídeos i els àudios necessiten netejadors diferents. Cada pàgina et dirigeix a l’eina corresponent.
Com marquen els generadors d’IA els seus resultats
No existeix un únic estàndard. Alguns generadors signen els seus resultats amb un manifest C2PA, el format en què es basen les Credencials de contingut. D’altres no hi escriuen res i només deixen una empremta al nom del fitxer o en una cadena d’indicacions amagada dins del contenidor. Un tercer grup afegeix una marca d’aigua invisible als píxels o al mateix àudio, que és un mecanisme completament diferent i es comporta de manera molt diferent quan edites el fitxer.
Els quatre contenidors
A la pràctica trobaràs quatre contenidors. Un manifest C2PA se situa en un segment o capsa específica i descriu qui ha creat el fitxer i amb quina eina. Un bloc XMP conté camps com CreatorTool i l’indicador DigitalSourceType d’IPTC. Les etiquetes EXIF, els fragments de text PNG i les etiquetes ID3 són els contenidors més antics i guarden allò que el programari d’exportació ha decidit escriure, des de la indicació completa fins a la versió del programari. Tots quatre són bytes ordinaris i desapareixen quan es torna a codificar un fitxer.
Per què les metadades són proves febles
Com que aquests contenidors són bytes ordinaris, només sobreviuen si res toca el fitxer. Una captura de pantalla ho elimina tot. Una aplicació de missatgeria que torna a comprimir les imatges també ho elimina tot. Pujar un fitxer a la majoria de plataformes socials ho elimina tot. Això funciona en tots dos sentits: un fitxer sense Credencials de contingut no et diu si s’ha generat amb IA, i un fitxer amb credencials només et diu què ha afirmat el signant.
Les marques d’aigua no són metadades
El SynthID de Google i les marques d’aigua d’àudio utilitzades per diversos generadors musicals viuen en les dades dels píxels o de la forma d’ona, no en un bloc de metadades. Estan dissenyades per sobreviure a l’escapçament, la recompressió i la conversió de format. Cap eina de metadades les elimina, tampoc la nostra. Si una pàgina d’aquesta referència enumera una marca d’aigua invisible, considera l’eliminació de metadades una mesura de privacitat, no una manera de fer que el fitxer sigui impossible de rastrejar.